Sabíeu que...


... la CIMOLSA o també simolsa és la denominació que reben els caps de les peces de roba de drap de llana, que se solen fer amb fil més gruixat i de diferent color de la peça teixida? A Eivissa denominam cimolsa al voraviu de color cru que remata la part de baix de la gonella de burell


... els ESTRIBANCOS són espardenyes o sabates velles i deteriorades que es reservaven per a les feines del camp i per anar per camins i així reservar el calçat més nou? Si una persona va mal calçada se sol dir que va estribancada.


... BOTIFARRA és la denominació local d’una peça de roba interior femenina? Una tipologia consistia en un tub tèxtil farcit de restes també tèxtils, llana o altres fibres, que les dones es posaven, lligades amb unes vetes, al voltant de la cintura. Un altre model de botifarra es confeccionava amb un cosset ben ajustat al pit amb una mena de parfalà gruixut . La seua funció era estufar el vestit i dissimular les formes del cos femení. Els vestits o gonelles amples es portaven amb nombrosos rifacos per baix, que descansaven sobre la botifarra, amb la finalitat de guanyar volum i d’anar ben estufades.


... COTXORRILLO és una paraula derivada del castellà cachorrillo, per fer referència a una pistola petita? És la denominació local d’un arma de foc curta i fàcil d’amagar. Alguns cotxorrillos són de fabricació local, normalment fets per ferrers especialitzats amb coneixement d’algunes tècniques de l’ofici d’armer.


... per fer la bugada al COSSI s’emprava lleixiu fet amb cendra d’esclova d’ametlla? La roba per fer la bugada es posava al cossi, gran recipient de terrissa normalment ubicat prop de la llar, adossat al mur, on s’anava escalfant aigua, que s’hi anava tirant dins; aquesta aigua després es buidava a través d’un canaló a la base del cossi, que feia de desguàs.


...la MANTELLINA és una peça de la indumentària tradicional d’Eivissa exclusivament emprada com a peça de dol. Per aquest motiu era habitual que les al·lotes portadores de la Dolorosa, les empliades se la posassin per participar dels Passos de Setmana Santa. Aquest costum es va perdre, segurament abans que les al·lotes es vestissin de curt. Al poble de Sant Miquel, tot i modernitzar-se en la roba, no varen perdre mai l’ús de la mantellina per a aquesta ocasió. Qui no en tenia, en demanava en préstec, i les famílies sense al·lotes portadores que sí tenien mantellina la deixaven amb gust per a aquesta ocasió tan especial.